Després d'abordar en classe l'educació emocional vull compartir amb tots vosaltres un artista en açò de l'educació i expressió de sentiments...si teniu 60 minuts (així es diu el programa que ho va retransmetre a tv3 i canal33) no dubteu que seran ben aprofitats, 60 minuts per a la reflexió, 60 minuts per a emocionar-se, per adonar-se del que realment és important en la vida, i per tant, també a l'escola, si es que de veritat volem que l'escola estiga empapada de la vida....
Ací vos penge teniu el documental seccionat en 5 parts del youtube, si algú el vol veure sense talls i en català me'l podeu demanar sense problemes!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I
http://www.youtube.com/watch?v=8-mPRGLpzP0
http://www.youtube.com/watch?v=6HA6BFsD57U
http://www.youtube.com/watch?v=vA_qA526-hU
http://www.youtube.com/watch?v=mbz_bIoisoQ
Gaudiu.....
sábado, 6 de noviembre de 2010
lunes, 1 de noviembre de 2010
que hi ha darrere del flyer
quan em trobe davant d'aquestes tres paraules tan potents....només se m'acudeix un altra: PROCÉS! Totes tres necessiten d'un procés per dur-les endavant...
Les possibilitats del èsser humà són infinites, no m'agrada la idea de que tot està inventat, perquè aleshores res ens sorprendria, ens emocionaria,... pot ser les persones creen a partir de coses que ja coneixen, però com diu J.A. Marina que cadascú alberga un món i una realitat diferent, i és aleshores quan cadascú en el seu procés creatiu transforma allò que vol, en art.
I com que tenim moltes possibilitats està a les nostres mans potenciar aquelles capacitats que es troben de vegades amagades i altres no tant, per a posar-nos en marxa i ser creatius...però la creativitat comporta un risc...eixa por al fracàs que sentim quan hem de mostrar coses que ens impliquen....com aquest blog; he sentit aquest caos dins de mi abans de començar-lo, perquè ací quedaran reflexades moltes inquietuds, pensaments i segurament moltes clavades de pota...però es tracta de llençar-se i també de descolocar-me...encara que aquest vèrtig existesca, m'agrada la idea de centrifugar tots aquells pensaments i experiències que ja tinc per a reubicar-los amb els que aniré tenint!!!
i cento linguaggi
no podia començar aquesta aventura sense allò que necessite que m'acompanye cada dia quan m'enfronte a l'escola...així que ací teniu, els cent llenguatges de Malaguzzi....sense dubte una concepció dels xiquets que potència les seues possibilitats i que enllaça amb els milions de maneres que ens podem expressar.....ara no cal més explicació... té força en si mateix!
L´infant té cent llengues
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar de jugar i
de parlar de sorprendre´s, d´estimar
cent sempre cent formes d´escoltar,
cent alegries per cantar i comprendre
cent móns per descobrir
cent móns per inventar
cent móns per somiar .
L´infant té cent llengues
( i encara cent, cent, cent )però li´n roben noranta-nou.
L´escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen:que pense sense mans,
que actue sense cap,
que escolte i no parle,
que comprenga sense joia
que estime i es sorprenga,
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:que descobreixca el món que ja existeix,
I de cent li´n roben noranta-nou.
Li diuen:que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
la raó i el somni
són coses que no van plegades
Li diuen en suma que el cent no existeix.L´infant diu: però el cent existeix.
L´infant com a constructor d´imatges
que serveixen per construir altres amb elles,
fins arribar a entretenir-se
amb llenguatges d´imatges,
representacions visuals,
musculars del objecte, del moviment,
de la relació,
de les que deriven paraulesi conceptes abstractes.
Hem d´oferir a l´infant
oportunitats d´esbrinar,
de provar, d´enganyar-se,
d´esmenar,
de triar on i amb qui invertir curiositat,
intel.ligència, emocions,
d´estimar els recursos infinits del seu cos,
de les seues mans,
de la seua vista, oïda,
de les formes, dels materials,
dels sorolls, dels colors…
A nosaltres ens correspon,
amb la mateixa llibertat
i amb més competència,
curiositat i imaginació,
oferir als infants i construir amb ells
les oportunitats de conèixer.
* “El ojo salta el muro”
E. Infantiles Reggio Emilia . L. Malguzzi
L´infant té cent llengues
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar de jugar i
de parlar de sorprendre´s, d´estimar
cent sempre cent formes d´escoltar,
cent alegries per cantar i comprendre
cent móns per descobrir
cent móns per inventar
cent móns per somiar .
L´infant té cent llengues
( i encara cent, cent, cent )però li´n roben noranta-nou.
L´escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen:que pense sense mans,
que actue sense cap,
que escolte i no parle,
que comprenga sense joia
que estime i es sorprenga,
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:que descobreixca el món que ja existeix,
I de cent li´n roben noranta-nou.
Li diuen:que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
la raó i el somni
són coses que no van plegades
Li diuen en suma que el cent no existeix.L´infant diu: però el cent existeix.
L´infant com a constructor d´imatges
que serveixen per construir altres amb elles,
fins arribar a entretenir-se
amb llenguatges d´imatges,
representacions visuals,
musculars del objecte, del moviment,
de la relació,
de les que deriven paraulesi conceptes abstractes.
Hem d´oferir a l´infant
oportunitats d´esbrinar,
de provar, d´enganyar-se,
d´esmenar,
de triar on i amb qui invertir curiositat,
intel.ligència, emocions,
d´estimar els recursos infinits del seu cos,
de les seues mans,
de la seua vista, oïda,
de les formes, dels materials,
dels sorolls, dels colors…
A nosaltres ens correspon,
amb la mateixa llibertat
i amb més competència,
curiositat i imaginació,
oferir als infants i construir amb ells
les oportunitats de conèixer.
* “El ojo salta el muro”
E. Infantiles Reggio Emilia . L. Malguzzi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)