Uno sólo conserva lo que no amarra…

Uno solo

Una sola

Sola

Conserva

Caducidad, 

aséptico, 

plástico,

insensibilidad...

Amarra

Amar

límites

Salidas, entradas, paredes, muros,

Incomunicaciones…

The butterfly circus....

Una història amb molta força i delicadament bella

tacant-me, enfangant-me...

Palabras enfrascadas, huecas… escondidas,

Buscando la salvación en abismos sin retorno.

Blanco, sólo el blanco salva mi alma,

pero en el subsuelo se confundió entre el barro…

Y quedó manchado eternamente

La cordura se esfumó…

 sólo quedaron destellos de locura,

y la ceguera se apoderó de mis entrañas,

mientras te esperaba…

Children See, Children Do

pensant en els altres....

Després d'abordar en classe l'educació emocional vull compartir amb tots vosaltres un artista en açò de l'educació i expressió de sentiments...si teniu 60 minuts (així es diu el programa que ho va retransmetre a tv3 i canal33) no dubteu que seran ben aprofitats, 60 minuts per a la reflexió, 60 minuts per a emocionar-se, per adonar-se del que realment és important en la vida, i per tant, també a l'escola, si es que de veritat volem que l'escola estiga empapada de la vida....

Ací vos penge teniu el documental seccionat en 5 parts del youtube, si algú el vol veure sense talls i en català me'l podeu demanar sense problemes!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I

http://www.youtube.com/watch?v=8-mPRGLpzP0

http://www.youtube.com/watch?v=6HA6BFsD57U

http://www.youtube.com/watch?v=vA_qA526-hU

http://www.youtube.com/watch?v=mbz_bIoisoQ

Gaudiu.....

que hi ha darrere del flyer

potenciar-se, empatia, creativitat...


quan em trobe davant d'aquestes tres paraules tan potents....només se m'acudeix un altra: PROCÉS! Totes tres necessiten d'un procés per dur-les endavant...
Les possibilitats del èsser humà són infinites, no m'agrada la idea de que tot està inventat, perquè aleshores res ens sorprendria, ens emocionaria,... pot ser les persones creen a partir de coses que ja coneixen, però com diu J.A. Marina que cadascú alberga un món i una realitat diferent, i és aleshores quan cadascú en el seu procés creatiu transforma allò que vol, en art.
I com que tenim moltes possibilitats està a les nostres mans potenciar aquelles capacitats que es troben de vegades amagades i altres no tant, per a posar-nos en marxa i ser creatius...però la creativitat comporta un risc...eixa por al fracàs que sentim quan hem de mostrar coses que ens impliquen....com aquest blog; he sentit aquest caos dins de mi abans de començar-lo, perquè ací quedaran reflexades moltes inquietuds, pensaments i segurament moltes clavades de pota...però es tracta de llençar-se i també de descolocar-me...encara que aquest vèrtig existesca, m'agrada la idea de centrifugar tots aquells pensaments i experiències que ja tinc per a reubicar-los amb els que aniré tenint!!!

i cento linguaggi

no podia començar aquesta aventura sense allò que necessite que m'acompanye cada dia quan m'enfronte a l'escola...així que ací teniu, els cent llenguatges de Malaguzzi....sense dubte una concepció dels xiquets que potència les seues possibilitats i que enllaça amb els milions de maneres que ens podem expressar.....ara no cal més explicació... té força en si mateix!

 L´infant té cent llengues
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar de jugar i
de parlar de sorprendre´s, d´estimar
cent sempre cent formes d´escoltar,
cent alegries per cantar i comprendre
cent móns per descobrir
cent móns per inventar
cent móns per somiar .
L´infant té cent llengues
( i encara cent, cent, cent )però li´n roben noranta-nou.
L´escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen:que pense sense mans,
que actue sense cap,
que escolte i no parle,
que comprenga sense joia
que estime i es sorprenga,
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:que descobreixca el món que ja existeix,
I de cent li´n roben noranta-nou.
Li diuen:que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
la raó i el somni
són coses que no van plegades
Li diuen en suma que el cent no existeix.L´infant diu: però el cent existeix.
L´infant com a constructor d´imatges
que serveixen per construir altres amb elles,
fins arribar a entretenir-se
amb llenguatges d´imatges,
representacions visuals,
musculars del objecte, del moviment,
de la relació,
de les que deriven paraulesi conceptes abstractes.
Hem d´oferir a l´infant
oportunitats d´esbrinar,
de provar, d´enganyar-se,
d´esmenar,
de triar on i amb qui invertir curiositat,
intel.ligència, emocions,
d´estimar els recursos infinits del seu cos,
de les seues mans,
de la seua vista, oïda,
de les formes, dels materials,
dels sorolls, dels colors…
A nosaltres ens correspon,
amb la mateixa llibertat
i amb més competència,
curiositat i imaginació,
oferir als infants i construir amb ells
les oportunitats de conèixer.
* “El ojo salta el muro”
E. Infantiles Reggio Emilia . L. Malguzzi